1, 2.... FELICITATS IAIA! - 1, 2... HAPPY BIRTHDAY, GRANDMA!

La setmana contínua i començo a pensar que la meva iaia està una mica gelosa de tanta atenció cap al petit de la família.. així que .. ens autoconvidem a casa seva a dinar i decidim portar-li un petit pastís per celebrar el seu aniversari que també ha estat durant aquest final d’agost...

As the week goes on I started thinking that maybe my grandma was a bit jealous of the attention paid to the little boy... So we decided to go to her house for lunch and bring a cake to celebrate her birthday, also at the end of August.
 

 

Aquest cop intento fer-lo una mica diferent.. coca de iogurt amb trossets de xocolata i maduixa, buttercream de Nutella, fondant i una nova tècnica.

I tried to make it different this time: yoghurt cake with bites of chocolate and strawberry, Nutella buttercream, fondant and a new technique.

Com ja sabeu la meva iaia és qui em va començar a ensenyar a fer ganxet, tricotar.. etc... d’aquí poc hem decidit que aprendré a fer boixets amb ella.. així que.. perquè no fer-li un pastís de commemoració? Les decoracions no us recorden una mica a tot el tema de les puntes de coixí?? El que he utilitzat es diu màgic decor.

As you probably know, it was my grandma who taught me to crochet and to knit. Soon I will ask her to teach me how to do bobbin lace. This gave me an idea for the cake: the decorations remind me to the end of a pillow. I have used the magic decor technique – you can see how it really works if you look it up on youtube.
 

El problema però... comença quan t’aixeques en un dia d’aquests en els que fa massa calor i xafogor, poses el peu esquerra al terra i tot el que fas et surt malament.  El fondant es desfà, el buttercream és inestable.. i el pitjor.. el màgic decor es trenca i no funciona.. així que al final els plans canvien i de la “puntilla” només en salvo una petita part... no sempre es pot guanyar...

The problem however ... begins when you wake up in one of these days where it's too hot, you put your left foot on the floor and everything goes wrong. The fondant melts, the buttercream is unstable... and what its worst .. the magic decor broke all the time and doesn’t work... At the end I had to change my plans and I just put a little bit of "lace" on a small part ... you can’t always win...

 

Una petita foto familiar final per acabar el blog!!! 1,2... ara falta el 3!

A family photo to finish the post. 1, 2... Let’s see the 3!

 

 

 

 

 

1.... FELICITATS ROC! – HAPPY BIRTHDAY ROC!

Les vacances acaben, torno del meu fantàstic viatge i la realitat em fa balancejar més que no pas el meu petit mareig de terra ferma.. jejeje. S’ha acabat el relax i la bona vida... cal posar-se a la feina... però.. quina millor manera pot ser que fer-ho dolçament i a poc a poc?

Holidays ended, and when I returned from my fantastic trip I ran into reality. My relax is over... It’s time to work ... but… There’s a sweeter way to start than do it slowly?

Doncs si, aprofitant que encara no ha començat la meva “feina real” aquesta setmana m’he dedicat a la part més dolça de la meva vida.. Bueno.. les dues parts més dolces.. la pastisseria i la família. A finals d’estiu és una època de grans aniversaris.. així que a principis de setembre sempre és una època de grans celebracions.

Since my usual job it’s on “hold”, I dedicated this lasts weeks to the sweetest part of my life. .. Well... to the two sweeter parts of my life... cakes and family. Late summer is a full time of great birthdays... so… the beginning of September is always a full time of great celebrations.

 

 

Comença el compte enrere de la setmana tràgica de les dietes amb el primer aniversari del fill de la meva cosina, el Roc.. i quin millor pastís que fer-li que un tractor groc?? A l’estil de bob el manetes però amb un petit toc Handmade by Nita.

I will start my birthday’s countdown with my cousin’s son first anniversary, Roc… and what can be better than a yellow tractor cake? Yes, it’s like “Bob the Builder” but with a little touch of Handmade by Nita.

 

 

 

Coca de iogurt de xocolata blanca, de xocolata negra, buttercream.. en fí.. tots els habituals barrejats i tintats de  fondant de color groc! Ah! I rodes de donuts de xocolata! Tot un èxit i amb un gran final.. aquest cop no n’ha sobrat ni una mica... si és que.. jo no sé fer pastissos petits!!! Sempre ho intento però mai ho aconsegueixo.. sort que érem bastants!! Jejeje.

White chocolate yogurt cake, dark chocolate, buttercream... I mixed all of the usual ingredients and covered it with yellow fondant! Oh! And I added chocolate donut wheels! Spectacular! It was a success. .. And this time it has not exceeded one bit! Yeah, I do not know how to make smaller cakes! I try it every time but never get it... I was lucky we were enough! hehehe

Al principi vam tenir un petit ensurt amb l’espelma, la irresistibilitat del foc i el any de vida.. jejeje.. així que el meu pobre “nebot-valencià” estava una mica reticent d’acostar-se al seu tractor.. però.. com podeu veure a la foto... em sembla que la dolçor del pastís ho va superar tot.. amb quina afició s’hi tirava!!! He trobat el meu millor fan.. i això... sempre és la millor recompensa ;-)

Mixing 1 year and fire it never goes well, so at first we had a little scare with the candle… resulting that Roc was a little hesitant to approach his new truck, but… as you can see, the sweetness of the cake won it all. I think I have found my best fan… and this.. is always the best reward ;-

Finalment m’agradaria demanar perdó per la tardança en aquest post. La meva traductora “oficial” s’ha mudat a Londres d’erasmus i jo intento aprofitar tot el temps possible per muntar la meva petita tenda a Etsy… aquests dies són una mica estranys... així que sento les meves traduccions macarròniques (la meva gramàtica en anglès mai ha estat la meva millor arma) i per anar tant lenta amb els posts... espero tenir bones notícies en breu sobre la tenda!!

 Finally I would like to apologize for my tardiness in this post, My “official” translator has recently moved to London and I’m working nonstop trying to open my own space to sell online on etsy... These days are… weird. I’m really sorry for my “strange” English and to go so slow with the posts.)

 

 

 

Cinturons i etiquetes - Belts and tags

Aquest estiu, aprofitant que la operació biquini aquest any va arribar a temps!! Yeeaaa!! Vaig decidir arrasar i comprar-me tots els vestits bonics de les botigues... Arriba un moment però.. en que et quedes sense diners ni ganes de passejar.. et falta un cinturó encara per comprar i llavors penses.. i perquè no me’l faig jo mateixa?

This Summer  (and since my summer diet was successful,  Yeah!) I decided to sweep all the beautiful dresses in the shops. But there comes a time when you run out of money or you just don’t want to walk around anymore. You still need to buy a belt and then you think: “why don’t I just make it myself?”

Doncs això és el que em va passar l’altre dia. Havia de anar a una boda amb un vestit molt bonic que em vaig comprar fa poc, no tenia ni temps ni ganes de recórrer totes les botigues en busca del cinturó perfecte i de cop em vaig inspirar.. a davant meu tenia la solució!! Perquè no aprofitar el trapillo que em sobrava del puff que m’estic fent per fer-me també un cinturó..

It happened to me a few days ago. I had a wedding to attend and I had a pretty dress to wear, but I needed the perfect belt to go with it. I realised had the solution right in front of me: I had some spare fabric from the puff I am working on.

He de dir que el vestit va triomfar molt, les sabates també .. però el cinturó va causar autèntica sensació.. jejeje.. així que vaig acabar regalant-li a la meva cosina.. que segur que a ella també li queda molt bé.. oi que si Aina?

I have to say everyone loved the dress, and the shoes... But what really caught people’s eyes was my belt! So I ended up giving it to my cousin. I’m sure it will look good on her as well. Right, Aina?

Per acabar el post d’avui només afegir que a partir de imprimir la imatge de l’àvia de la samarreta de la caputxeta he decidit imprimir també etiquetes per a les meves creacions.. així començarem a estendre l’imperi Handmade by Nita i la marca arribarà a tot arreu.. juaas juass juaas (riure malèfic.. )

To finish my post I’ll say that since I printed the picture of the grandma in Little Red Riding Hood’s shirt I decided to print tags for my creations, so the Handmade by Nita empire will expand around the world! Ha-ha-ha (evil laugh).

Caputxeta vermella i llop - Little Red Riding Hood and the Wolf

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella...

Once upon a time there was a really pretty girl. Her mother made a red hoodie for her, and she wore it so often that everyone started calling her Little Red Riding Hood .

Un dia, la seva mare li va demanar que portés unes galetes a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop

One day, her mother asked her to take some cookies to her grandma, who lived at the other side of the forest. She advised her it was dangerous to stop on the way, because the wolf was always around the forest.

La caputxeta anava tota distreta per el bosc recollint flors i parlant amb els ocellets quan de sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l'àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

Little Red Riding Hood was wandering around the forest, collecting flowers and talking to birds. All of a sudden, she saw the huge wolf right in front of her.

“Where are you going, child?” the wolf asked with a hoarse voice.

“To my grandma’s.” said Little Red Riding Hood.

“It’s not that far...” thought the wolf while he turned around.

 

Resumint.. que en la versió oficial el llop va a casa l’àvia (se la menja o aquesta s’amaga.. depèn si vols ser cruel o no) es fa passar per ella.. i després d’una gran conversa la caputxeta ho descobreix.. ell intenta atacar-la però arriba un caçador i conte contat…

To summarise: in the official version the wolf goes to grandma’s house, he eats her – or she hides, depending on how mean you want to be – and he pretends to be her. After a long conversation Little Red Riding Hood finds out he’s the wolf. He tries to attack her but a hunter arrives and he saves her.

En el meu cas però m’agradaria pensar que el llop no era tant dolent, que se’n va anar corrent a casa l’àvia perquè aquesta li estava preparant una festa sorpresa a la caputxeta i ell no se la volia perdre… i tots van viure feliços tot menjant pastissos.

Us presento a la caputxeta i el seu wolfy!!

In my case, however, I’d like to think the wolf wasn’t that bad. He ran to grandma’s house because she was preparing a suprise party for Little Red Riding Hood and he didn’t want to miss it. And they all lived happily after – eating cakes.

Let me introduce you to Little Red Riding Hood and Wolfy!