Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pastís / cake. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pastís / cake. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 d’octubre del 2014

MIC I ROC


El final del mes d’agost sempre ha estat una mena de successió de celebracions d’aniversaris a la meva família.. quan comences a agafar carrerilla ja no pares.. parlo tant a nivell de felicitacions com de menjars i pastissos.

 
Els meus cosins fa dos anys van decidir que Catalunya estava poc poblada així que van posar-se a la valenta a l’hora de poblar aquesta meravellosa terra. Jo els ho agraeixo molt. No només he guanyat uns nebots valencians guapíssims sinó que a més segur que tindré molta més feina ja que tots aniran o van a l’escola bressol.

Aquest estiu el Bernat i el Roc van fer dos anys. Malauradament per al Bernat no vaig poder col·laborar aquest any amb el seu pastís d’aniversari (problemes de feina i dates) però per el Roc sí.. i ho van poder gaudir els dos.

 

Em consta que el pastís va ser tot un èxit per tota la família. El fet de ser un personatge tant conegut va deixar al·lucinats als petits de la casa.. que ho van encarar de formes diferents.. el Roc va flipar al reconèixer al seu estimat “amic” en el pastís i l’assenyalava tot cridant.. Mic! El Bernat va pensar que feia molt bona pinta i a la que ens vam despistar li va fer una gran queixalada..

Vam incitar al Roc a fer al mateix però al principi només va voler acostar-se per bufar les espelmes i fer-li un petó. Al final, clar, s’ho va acabar menjant amb molt de gust


Per acabar de “coronar” aquest pastís vaig preparar unes galetes de mantega amb el glacejat en forma de lletres.

A la Noemi i a mi ens va costar molt trobar el lloc perfecte per posar-les però crec que al final ho vam aconseguir.

 

Felicitats!!!!!

divendres, 10 d’octubre del 2014

MIREIA

Fa tant de temps que conec a la Mireia que per mi ha passat de ser una amiga a part de la meva família. Ens coneixem des de que teníem 3 anys i vam començar a anar juntes a l’escola però com els nostres germans ja anaven junts a la classe estic segura que ens vam veure abans.

Aquest any i per celebrar el nostre imminent canvi de prefix hem celebrat els anys a “lo grande” i Handmade by Nita s’hi ha esforçat.


Per començar m’agradaria presentar-vos els pastissos que vam menjar durant el dinar del seu aniversari.. la Pili, la mare de la Mireia, em va encarregar un pastís per 16 persones.. i jo.. com no tinc mesura.. vaig decidir fer-ne dos.

Les receptes les he extret del meu nou llibre de la Peggy Porschen : Boutique de Pastelería. El llibre és una passada..

El primer pastís és el “pastel de chocolate trufado”. La recepta és bastant fàcil de seguir el problema és que la massa va quedar poc lligada i al extreure-la del motlle (potser ho vaig fer molt ràpid) es va començar a desmuntar. Al final vaig afegir-hi una capa també de coca de iogurt de xocolata ja que no vaig poder utilitzar una petita part. Però va acabar funcionant i a la gent li va agradar molt.

El segon pastís és el “pastel de chocolate blanco y fruta de la pasión”. Amb aquest vaig substituir la fruta de la pasión per melmelada de fruites del bosc. La massa va quedar molt bona i la combinació amb la melmelada a mi em va agradar bastant. La crema de mantega i xocolata de la coberta però, va causar discussió.. hi ha persones que van dir que estava boníssima i altres que era massa dolça. Suposo que això ja depèn dels gustos personals no...?

 

Com els pastissos no estaven molt decorats vaig realitzar també unes galetes amb formes bastant fashions com a regal per a la Mireia. Unes sabates, llavis, bolsos, vestits i galetes amb missatge van ser els afortunats. No sé si a la Mireia li van agradar tant com a la seva fillola Ariadna... però de totes maneres estic contenta que n’hi quedés alguna per poder gaudir

 

Per finalitzar la tanda de regals s’havia de de fer, com no, amb una Londoner. Així que vaig crear una petita Mireia amb accessoris i tot. Espero que t’agradés molt!

 

Felicitats!!!!!

 

dissabte, 25 de gener del 2014

SOFÀS QUE AMAGUEN TRESORS (SEGONA PART)


Recordeu aquell sofà que vaig fer fa un temps que de sobte va canviar de destinatari i vaig haver de reciclar? Doncs al final el Toni va tornar del seu viatge i va poder celebrar el seu aniversari en condicions.. així que el pastís va tenir una segona part...

 


Com els seus amics i amigues li regalaven un sofà real... la gràcia del pastís era que a part de estar bo.. que per sort ningú es va queixar... aquest amagués un petit compartiment en el que poder posar els diners d’una manera única i original. Espero que el sofà final sigui molt còmode, més gran i tingui una millor.. mmm.. tapisseria?? Jajajaj.. ara! No li clavis queixalada que segur que no estarà tant bo!

 


El post arriba una mica (o molt) tard.. però de totes maneres.. moltes felicitats!

diumenge, 15 de desembre del 2013

SOFÀS QUE INCITEN AL DESCANS... LET’S MAKE SOME SOFFING


Com reconvertir un pastís... la veritat és que aquest pastís va començar amb mal peu... per començar eren dos... un que no sabia com fer... i l’altre que no sabia què fer...

How to transform a cake? This one started on the wrong foot. At the beggining there were two cakes: I didn’t know how to make one and I didn’t know what to make for the other.


Havia de fer un pastís-sofà per un amic de la meva mare, és el seu aniversari i li regalaven els diners per comprar-se un sofà.. així que els seus amics van decidir fer-li un pastís acompanyant els diners per fer-ho tot una mica menys fred... i jo... per complicar-ho una mica més vaig decidir fer un sofà amb un compartiment secret que contingués els diners per al sofà de veritat.

It had to be a sofa cake for a friend of my mother. It is his birthday and his friends are giving him money so he can buy a new sofa. So they decided to order a matching cake to make the situation a little less cold. I decided myself to complicate things more and I decided to make a sofa with a secret compartment where they could store the money for the real sofa.
 
 
 
El problema és que.. un cop fet el disseny, comprades les coses i començat el pastís (només faltava forrar de fondant) el amic es va posar malalt.. el sopar no es va fer... i el pastís es va anular (ho sento Toni però t’has quedat sense pastís)... així que com havia de fer un pastís (que encara no sabia de quina forma) per al cap de dos dies vaig decidir reutilitzar aquest “maleït sofà”...
The problem was that once I had designed the cake, bought the ingredients and started baking it, my mother’s friend got ill. As a consequence, the birthday dinner got cancelled and so did the cake. So there I was: with a half-baked cake and a pending cake to bake (the shape of which was yet to be chosen). I decided to take advantadge of the situation and transform this “damn sofa”.
 
 
La reconversió no ha estat fàcil.. i amb una mica de imaginació he aconseguit quadrar una mica les temàtiques.. i és que... una senyora de fer feines bé que es mereix un gran descans en un sofà el dia del seu aniversari no?? Jejejje..
Així que... moltes felicitats Mercedes.. espero que gaudeixis del teu sofà!!! J
The transformation was not easy, but with a little imagination I got it to make sense with the new cake’s theme. I thought our cleaning lady deserved a nice rest in a sofa on her birthday!
Happy birthday Mercedes, I hope you enjoy your sofa J
 
 
 

diumenge, 17 de novembre del 2013

TENIR MOLTA CARA – FACE TO FACE


Després de passar una setmana sencera tancada a la cuina fent tres pastissos per a la família vaig jurar i perjurar que durant la següent setmana no faria res més. Demanaria cada dia menjar per emportar i fugiria de casa a la mínima que pogués.. evidentment però.. no ho vaig complir.

After a whole week locked up in the kitchen baking three cakes for my family I swore I wouldn’t do anything the week after. I would order takeaway every day and spend as much time out the house as possible. Obviously I didn’t keep the promise I had made to myself.


El mateix dilluns vaig anar a dinar amb unes excompanyes d’escola.. (què raro que se’m fa dir això) i vaig acabar liada altre cop en el món de la pastisseria, però... com em podia resistir? Si és que.. quan una amiga et diu que li vol preparar un pastís especial a una gran amiga seva i a més et presenta tot de idees molt divertides.. doncs... una no es pot resistir.. ben mirat.. ara que encara “no tinc escola”.. he d’aprofitar per fer tot el que pugui per Handmade, no?

On Monday I had lunch with a few ex classmates from my school, and they ended up getting me to bake again. However, how could I resist? My friend wanted a special cake for a friend of hers and she had brilliant ideas. On the bright side, I am not working now, so I guess I have to work on my Handmade products as much as I can!


Doncs d’aquí ha sorgit aquest pastís tant original i especial. Felicitats Miriam, la teva amiga Eva sempre et deixa per els núvols! J . Moltes felicitats per doble partida

And that’s how this original and special cake was created. Happy birthday Miriam, your friend Eva always talks really well about you! I can’t wait to meet you!

dijous, 24 d’octubre del 2013

PITETS PREPARATS PER LA REVOLUCIÓ



Com molts sabeu fa molt de temps vaig decidir treballar en l’educació dels més petits. Concretament en l’educació dels nens de 0 a 3 anys. Per això.. estic fent tot el possible per poder entrar a treballar d’una manera regular en les escoles bressol municipals de Barcelona, que és la ciutat en la que visc. El problema, però, és que sembla que l’actual govern no hi creu gaire en elles i poc a poc en els últims anys les ha anat desintegrant.

As many of you will know a long time ago I decided to work on young children’s education, specifically pre-school education (0-3 years old). That’s why I’m trying to find a stable job in a municipal nursery in Barcelona, the city I live in. However, the current government doesn’t seem to believe in them much and has shut down many of them over the recent years.


Per això, el meu post d’avui va dedicat a tot d’articles que estic fent relacionats amb la defensa de la petita infància, perquè... per raons òbvies, ells no poden participar gaire en aquesta lluita i per això ens toca a tots nosaltres. Hem de lluitar per ells i per nosaltres, i perquè no.. també per el que vindran.

For that reason, today’s post is for all my Handmade products made for the young ones’ defence, because, for obvious reasons, they can’t fight this war and we need to fight for them. We have to fight for them, for us and for those to come.

Fa pena que un model tan bonic com el que tenia la nostre ciutat estigui morint d’aquesta manera tant tonta. L’augment de ratios, la disminució del suport educatiu i la privatització de les escoles em temo que només és el principi del pla “anti-escoles-bressol” que sembla estar a tota vela. no m’agradaria haver de marxar de Barcelona només perquè uns ... creuen que la petita infància no es mereix un entorn educatiu en condicions.

It’s a shame that the great education plans that Barcelona used to have are degrading in such a way. The increase in the ratio, the dicrease in education support and the privatization of schools are, I’m afraid, only the beggining of this “anti-nursery” plan that seems to be at full sail. I wouldn’t like to leave my city only because a bunch of ... think that the youngest children don’t deserve to be educated properly.

dijous, 10 d’octubre del 2013

1, 2, 3.... FELICITATS GEMMA! – 1, 2, 3... HAPPY BIRTHDAY, GEMMA!

Finalitzem la setmana pastissera amb un aniversari agredolç.. que la teva cosina petita faci 18 anys.. només et demostra que .. tu ja fa temps que els vas fer J

A bittersweet thought to end the baking week: the fact that my youngest cousin just turned 18 only proves that I was that age a long time ago J

Després del xoc inicial de l’edat real de la meva cosina arriba l’hora de la celebració.. pensar els regals, què posar-se.. i sobretot.. quin pastís portar... això de convertir-se en la pastissera de la família comporta les seves “obligacions” i deures ;-)
After the initial “shock” it was time to celebrate – think of the presents, what to wear and, above all, which cake to bring. Having become the pastry chef of the family implies certain “obligations” and duties!
 
 
 
Hi havia moltes opcions de pastís, la Gemma és una dona molt ocupada i amb uns interessos molt variats... la biologia humana, el teatre, l’escoltisme, el bàsquet, bigues, els gats, els amics, el carnet de conduir que segur que aconseguirà treure’s abans que jo... en fí.. que les possibilitats eren tantes que vaig acabar optant per el típic (encara que és el meu primer) pastís en forma de 18. Això em donava un ventall prou ampli de decoracions per poder-ho intentar posar tot i a més.. al ser doble pastís.. també doble recepta.. no??
There were many cake options, since Gemma is a very busy girl and has a wide range of interests: human biology, theatre, boyscouting, basketball, Bigues, cats, friends, and that driving licence she will surely get before me. The possibilities were so many that I decided to make the typical 18-shaped cake. This choice allowed me to decorate it with several topics. Moreover, double cake means double recipe!
Doncs això, al final el 1 ha acabat fent-se amb la última recepta de coca de iogurt amb virutes de xocolata, buttercream de Nutella i maduixes... mmmm.... i el 8.. doncs el meu incondicional coca de iogurt de xocolata negra, buttercream de xocolata blanca, mermelada de frambuesa i ganatxé de xocolata negra...)... mmm.. em sembla que la xocolata predomina per sobre de tots no??
The recipe for number 1 was the same that the one for the previous cake: yoghurt cake with chocolate and strawberry bits and Nutella buttercream. Yummy! Number 8 was a dark chocolate yoghurt cake with white chocolate buttercream, raspberry jam and dark chocolate ganache. Chocolate was the winning flavour!

diumenge, 29 de setembre del 2013

1, 2.... FELICITATS IAIA! - 1, 2... HAPPY BIRTHDAY, GRANDMA!

La setmana contínua i començo a pensar que la meva iaia està una mica gelosa de tanta atenció cap al petit de la família.. així que .. ens autoconvidem a casa seva a dinar i decidim portar-li un petit pastís per celebrar el seu aniversari que també ha estat durant aquest final d’agost...
As the week goes on I started thinking that maybe my grandma was a bit jealous of the attention paid to the little boy... So we decided to go to her house for lunch and bring a cake to celebrate her birthday, also at the end of August.
 
 

Aquest cop intento fer-lo una mica diferent.. coca de iogurt amb trossets de xocolata i maduixa, buttercream de Nutella, fondant i una nova tècnica.
I tried to make it different this time: yoghurt cake with bites of chocolate and strawberry, Nutella buttercream, fondant and a new technique.

Com ja sabeu la meva iaia és qui em va començar a ensenyar a fer ganxet, tricotar.. etc... d’aquí poc hem decidit que aprendré a fer boixets amb ella.. així que.. perquè no fer-li un pastís de commemoració? Les decoracions no us recorden una mica a tot el tema de les puntes de coixí?? El que he utilitzat es diu màgic decor.

As you probably know, it was my grandma who taught me to crochet and to knit. Soon I will ask her to teach me how to do bobbin lace. This gave me an idea for the cake: the decorations remind me to the end of a pillow. I have used the magic decor technique – you can see how it really works if you look it up on youtube.
 


El problema però... comença quan t’aixeques en un dia d’aquests en els que fa massa calor i xafogor, poses el peu esquerra al terra i tot el que fas et surt malament.  El fondant es desfà, el buttercream és inestable.. i el pitjor.. el màgic decor es trenca i no funciona.. així que al final els plans canvien i de la “puntilla” només en salvo una petita part... no sempre es pot guanyar...
The problem however ... begins when you wake up in one of these days where it's too hot, you put your left foot on the floor and everything goes wrong. The fondant melts, the buttercream is unstable... and what its worst .. the magic decor broke all the time and doesn’t work... At the end I had to change my plans and I just put a little bit of "lace" on a small part ... you can’t always win...
 


Una petita foto familiar final per acabar el blog!!! 1,2... ara falta el 3!
A family photo to finish the post. 1, 2... Let’s see the 3!



 
 
 
 
 

dimarts, 24 de setembre del 2013

1.... FELICITATS ROC! – HAPPY BIRTHDAY ROC!

Les vacances acaben, torno del meu fantàstic viatge i la realitat em fa balancejar més que no pas el meu petit mareig de terra ferma.. jejeje. S’ha acabat el relax i la bona vida... cal posar-se a la feina... però.. quina millor manera pot ser que fer-ho dolçament i a poc a poc?

Holidays ended, and when I returned from my fantastic trip I ran into reality. My relax is over... It’s time to work ... but… There’s a sweeter way to start than do it slowly?


Doncs si, aprofitant que encara no ha començat la meva “feina real” aquesta setmana m’he dedicat a la part més dolça de la meva vida.. Bueno.. les dues parts més dolces.. la pastisseria i la família. A finals d’estiu és una època de grans aniversaris.. així que a principis de setembre sempre és una època de grans celebracions.

Since my usual job it’s on “hold”, I dedicated this lasts weeks to the sweetest part of my life. .. Well... to the two sweeter parts of my life... cakes and family. Late summer is a full time of great birthdays... so… the beginning of September is always a full time of great celebrations.
 
 
Comença el compte enrere de la setmana tràgica de les dietes amb el primer aniversari del fill de la meva cosina, el Roc.. i quin millor pastís que fer-li que un tractor groc?? A l’estil de bob el manetes però amb un petit toc Handmade by Nita.
I will start my birthday’s countdown with my cousin’s son first anniversary, Roc… and what can be better than a yellow tractor cake? Yes, it’s like “Bob the Builder” but with a little touch of Handmade by Nita.
 
 
 
Coca de iogurt de xocolata blanca, de xocolata negra, buttercream.. en fí.. tots els habituals barrejats i tintats de  fondant de color groc! Ah! I rodes de donuts de xocolata! Tot un èxit i amb un gran final.. aquest cop no n’ha sobrat ni una mica... si és que.. jo no sé fer pastissos petits!!! Sempre ho intento però mai ho aconsegueixo.. sort que érem bastants!! Jejeje.
White chocolate yogurt cake, dark chocolate, buttercream... I mixed all of the usual ingredients and covered it with yellow fondant! Oh! And I added chocolate donut wheels! Spectacular! It was a success. .. And this time it has not exceeded one bit! Yeah, I do not know how to make smaller cakes! I try it every time but never get it... I was lucky we were enough! hehehe
Al principi vam tenir un petit ensurt amb l’espelma, la irresistibilitat del foc i el any de vida.. jejeje.. així que el meu pobre “nebot-valencià” estava una mica reticent d’acostar-se al seu tractor.. però.. com podeu veure a la foto... em sembla que la dolçor del pastís ho va superar tot.. amb quina afició s’hi tirava!!! He trobat el meu millor fan.. i això... sempre és la millor recompensa ;-)
Mixing 1 year and fire it never goes well, so at first we had a little scare with the candle… resulting that Roc was a little hesitant to approach his new truck, but… as you can see, the sweetness of the cake won it all. I think I have found my best fan… and this.. is always the best reward ;-
Finalment m’agradaria demanar perdó per la tardança en aquest post. La meva traductora “oficial” s’ha mudat a Londres d’erasmus i jo intento aprofitar tot el temps possible per muntar la meva petita tenda a Etsy… aquests dies són una mica estranys... així que sento les meves traduccions macarròniques (la meva gramàtica en anglès mai ha estat la meva millor arma) i per anar tant lenta amb els posts... espero tenir bones notícies en breu sobre la tenda!!
 Finally I would like to apologize for my tardiness in this post, My “official” translator has recently moved to London and I’m working nonstop trying to open my own space to sell online on etsy... These days are… weird. I’m really sorry for my “strange” English and to go so slow with the posts.)
 
 
 

dijous, 15 d’agost del 2013

Un pastís per un altre “Leo” - A cake for a “Leo”

M’encantaria dir que aquest pastís tant bonic i especial ha estat fet per “l’autèntic” Leo, però no, sento dir que “de moment” no el conec.. així que m’hauré de conformar en fer-lo per un altre “Leo”.. Bueno.. per el Quico en realitat.. jejeje

I’d love to say this beautiful and special cake has been made for the “true Leo”  However, I haven’t met him yet... So I have to resign myself to bake it for another “Leo”: Quico, actually.


Recordeu el post aquell del pastís del lleó? Doncs, sembla mentida que ja hagí passat un any... però sí.. jejeje.. ha tornat a arribar l’agost i amb ell la calor, la xafogor i les meves hores interminables intentant que el fondant no es fongui a la cuina..
Remember the post about the lion cake? I can’t believe it’s been one year since then! August has arrived again, with heat, sweltering and long hours in the kitchen trying to prevent the fondant from melting.



Doncs això, aquest pastís va per tu Quico, que sempre estàs disposat a menjar els meus intents culinaris, ajudant-me a mantenir la línia.. i que comparteixes grans estones i celebracions al camp celebrant els gols del Barça!! Ara que ja he aconseguit anar ningú no em pararà!!!!

This cake is for you, Quico, a man always willing to eat the food I prepare – helping me stay fit! And also a great celebration partner when we watch Barça games. Now that I’ve started going to Camp Nou no one will stop me!
 
 
Pd: altre Leo, el de veritat .. si vols un pastís tu també només has de demanar-me’l!!! ;-)
P.S. “True” Leo (Leo Messi), if you want a cake you just have to ask for it!!! ;)
 

diumenge, 4 d’agost del 2013

1 any - 1 year


Sembla mentida que faci un any que la Roser va arribar... com ja recordareu ella va ser la meva principal inspiració per començar a crear les sabates que van iniciar Handmade by Nita.. així que aquesta data també és bastant important per al blog.
Cal celebrar-ho a “lo grande” així que aquí arriben els seus regals:

I can’t believe it’s been one year since Roser was born... As you know, she was my main inspiration for my first shoes, which were Handmade by Nita’s first product. So this event is quite important for my blog as well. It requires a big celebration, so here are her presents:

Per començar.. en un aniversari no podia faltar un pastís, aquí us presento la seva petita gran creació. L’he intentat fer infantil però a la vegada acceptable per adults.. jejej.. una inspiració de la barreja dels Teletubbies, la Peppa pig i la caseta de Hansel i Gretel.. perquè no barrejar una mica de cada época?
For starters, every birthday needs a cake. This is her little but great creation. I’ve tried to make it childish but suitable for adults as well J. My inspirations were Teletubbies, Peppa pig, and Hansel and Gretel’s chocolate house. Nothing’s wrong in mixing bits from today and bits from the past!
La base és el meu pastís ja habitual, de coca de iogurt, melmelada de frambuesa, buttercream de xocolata blanca, ganatxé de xocolata negra... fondant.. mmmm... i per fer-ho especial i diferent la part de dalt està decorada amb galetes i glassa real... mmmm... altre cop ;) .. he de dir que la figura aquest cop no és comestible, i és que.. volia que tingués alguna cosa que pogués conservar amb el temps.. així que el nino ho serà.
The basis is my usual cake: yoghurt cake, raspberry jam, white chocolate buttercream, dark chocolate ganache, fondant, etc. Yummy! I wanted to make it special, so the top layer is decorated with cookies and royal icing. Yummy again! I have to say that the figure is not edible this time, because I wanted her to have something she could keep for a long time.
També volia fer-li alguna cosa especial.. així que com vaig aprendre a teixir per fer-li les sabates.. perquè no realitzar també el meu primer vestit per ella? El model el vaig treure de la botiga de llanes a la que vaig normalment a comprar: “llanes travessera”.
I also wanted to give her some special present. Since I started knitting in order to make her shoes, I thought it would be great to make my first dress for her. I got the pattern from the wool shop I usually shop at, “Llanes Travessera”.
Moltes felicitats Roser per aquest any tant ple de alegria que ens has proporcionat amb la teva arribada. Moltes felicitats Susana per tenir una nena tant bonica i deixar-me compartir amb tu com es va fent gran. I moltes Felicitats Handmade by Nita, per aquest any i mig de distraccions i aprenentatges que hem viscut juntes.
Happy birthday, Roser, and thank you for this year full of happiness you have given us since you arrived. Congratulations, Susana, for having such a beautiful girl and letting me see her growing up with you. And happy birthday to Handmade by Nita, for this year and a half of distractions and learning we’ve lived together.

dilluns, 29 de juliol del 2013

Amb B de Bernat i P de Pocoyó

Sembla mentida que ja faci un any que vaig fer el meu primer pastís de fondant. Els cupcakes van començar una mica abans.. però els pastissos van arribar al mateix moment que el Bernat.
 
I can’t believe it’s already been one year since I made my first fondant cake. Cupcakes started a bit earlier... But cakes arrived at the same time as Bernat.

 
Aquest any per celebrar-ho li he volgut fer un altre.. i aquest cop ell ha pogut gaudir-lo una mica més.
As a celebration I wanted to bake another one for him, so this time he could enjoy it a little more.
 
Com sempre triar el tema ha estat difícil.. com no em decidia la part de sota està dividida en dos parts.. si el mires per un cantó el motiu és més marítim..  i per l’altre molt més automobilístic.
As always, choosing the theme was a bit hard. I couldn’t decide, so I made it two-sided. One side has a “maritime theme” and the other one an “automobile theme”.
El que li va agradar més, però, em sembla que va ser el Pocoyó de sucre que estava a dalt de tot.. pobret... no va durar gaire... ara ja puc començar a planejar quin serà el seu pastís dels dos anys.. juasjuasjuas
What he liked the most, though, was the sugar-made Pocoyó on top of the cake. Poor thing didn’t last long! Now I can start planning his next birthday cake!
 

diumenge, 21 de juliol del 2013

Una tarta de galgo andaluz – A Greyhound cake

Fa poc va venir a sopar a casa el novio de la meva germana. Com que estem en plena operació biquini em va fer una mica de pena que tot el que mengés, per molt que estigués bo.. fossin plats a base de verdures i carn de règim... així que vaig decidir fer un petit pastís per tal de  compensar les penes alimentàries...
A few weeks ago my sister's boyfriend came over for dinner. Since we are in full “summer operation” almost all of our dishes where made of vegetables and diet meat… so I decided to make a special treat for him and my sister...



He de dir que em vaig portar molt bé. Vaig fer el pastís i ni en vaig menjar. Tot hi que he de confessar que no sóc molt dolça ni llaminera en aquest sentit... em va costar bastant no posar el dit damunt la xocolata desfeta quan estava preparant la buttercream.. mmm... de fet.. encara tinc una mica de xocolata blanca a la nevera que em va sobrar i cada dia me la miro amb molta cara de pena.. però he de aguantar!!! A part del pastís cal dir que el millor de la velada va ser el vi.. i si.. el vaig provar.. com no ho havia de fer quan me l’havien portat en el meu honor? Heu vist quin nom té? J gràcies!!!

I must say that I behaved: I made the cake but I didn’t even taste it. I’m so proud of myself... ok, that’s not entirely true.. I dipped my finger in the white chocolate while I was preparing the frosting…  Apart from my cake, I must say that the best of the evening was the wine... they just bought it in my honor… Have you seen its name?


Fer un pastís per algú que no és el seu aniversari és una mica complicat.. més que res.. que .. quina temàtica fas? Jejeje.. vaig decidir preguntar a la meva germana i ella em va donar grans idees.. complicades de fer.. però imaginatives.. s’ha de dir. Al final em vaig decidir per la temàtica dels galgos.. i és que.. a mi també m’agraden molt els gossos... sempre he viscut amb algun animal de companyia i quan no en tinc sento que em falta una part de mi.

Sometimes, when you have to make a cake for someone who isn’t celebrating anything, finding the “theme” becomes difficult. I asked my sister and she gave me two options: wine or greyhounds. I chose the most difficult to make. Those magnificent dogs! I always had pets (a bird, a dog, a cat, a rat, a rabbit, turtles, fishes, etc.) and now that I live without one I’m feeling really strange, like there’s something missing in my home… or in myself.

 
El pastís és en forma de os. Està fet a base de pastís de iogurt de maduixa, buttercream de xocolata blanca i melmelada de maduixa. La cobertura és de fondant. Blanca per dalt, amb la bandera d’Andalusia al voltant i amb un bonic galgo de fondant de gust de xocolata a dalt.

The cake is in the shape of a bone. It is made ​​of strawberry yoghurt cake, white chocolate buttercream and strawberry jam. The coverage is fondant: white on top, with the flag of Andalucía all around and a beautiful greyhound on the top.