Fa un temps, una companya de feina em va
demanar si li podia fer un amigurumi per la seva filla. Aquesta, (la filla) se
n’anava a viure a Austràlia una bona temporada, i clar, com tenien por que a
allà no hi hagués prou cangurs li volien regalar un mini canguret per
emportar..
El problema va estar, però, que com sempre
sol passar.. quan tens un encàrrec molt concret i que et fa especial il·lusió
les coses mai surten com vols. La llana no és del color exacte. L’autopatró que
formes no acaba de tenir la forma que vols i el temps disponible no és tampoc
el màxim que voldries poder-hi dedicar...
El resultat però, acaba essent prou
graciós i “resultón” i per molt que no s’acabi de assemblar a un cangur
exactament penses que potser a allà la filla de la excompanya es podrà dedicar
a buscar una subespècie mutant que s’acabi assemblant al seu amigurumi (així
tindrà l’excusa perfecte per visitar tots els racons del continent). Jo, per si
de cas, he decidit buscar per internet i n’he trobat una que s’hi assembla
prou: el Wallaroo!