Recordeu aquell sofà que vaig fer fa un temps que de sobte va canviar de
destinatari i vaig haver de reciclar? Doncs al final el Toni va tornar del seu
viatge i va poder celebrar el seu aniversari en condicions.. així que el pastís
va tenir una segona part...
Com els seus amics i amigues li regalaven un sofà real... la gràcia del
pastís era que a part de estar bo.. que per sort ningú es va queixar... aquest
amagués un petit compartiment en el que poder posar els diners d’una manera
única i original. Espero que el sofà final sigui molt còmode, més gran i tingui
una millor.. mmm.. tapisseria?? Jajajaj.. ara! No li clavis queixalada que
segur que no estarà tant bo!
El post arriba una mica (o molt) tard.. però de totes maneres.. moltes
felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada