MIC I ROC

El final del mes d’agost sempre ha estat una mena de successió de celebracions d’aniversaris a la meva família.. quan comences a agafar carrerilla ja no pares.. parlo tant a nivell de felicitacions com de menjars i pastissos.

 

Els meus cosins fa dos anys van decidir que Catalunya estava poc poblada així que van posar-se a la valenta a l’hora de poblar aquesta meravellosa terra. Jo els ho agraeixo molt. No només he guanyat uns nebots valencians guapíssims sinó que a més segur que tindré molta més feina ja que tots aniran o van a l’escola bressol.

Aquest estiu el Bernat i el Roc van fer dos anys. Malauradament per al Bernat no vaig poder col·laborar aquest any amb el seu pastís d’aniversari (problemes de feina i dates) però per el Roc sí.. i ho van poder gaudir els dos.

 

Em consta que el pastís va ser tot un èxit per tota la família. El fet de ser un personatge tant conegut va deixar al·lucinats als petits de la casa.. que ho van encarar de formes diferents.. el Roc va flipar al reconèixer al seu estimat “amic” en el pastís i l’assenyalava tot cridant.. Mic! El Bernat va pensar que feia molt bona pinta i a la que ens vam despistar li va fer una gran queixalada..

Vam incitar al Roc a fer al mateix però al principi només va voler acostar-se per bufar les espelmes i fer-li un petó. Al final, clar, s’ho va acabar menjant amb molt de gust

Per acabar de “coronar” aquest pastís vaig preparar unes galetes de mantega amb el glacejat en forma de lletres.

A la Noemi i a mi ens va costar molt trobar el lloc perfecte per posar-les però crec que al final ho vam aconseguir.

 

Felicitats!!!!!