dimarts, 11 de juny del 2013

Messi


Des de sempre he tingut molt clar quin era el meu equip de futbol. Estic segura que si algú m’ho hagués preguntat quan era petita li hagués contestat.. amb una d’aquestes cares que ho diuen tot... : Del Barça, clar!
Però la veritat és que des del Dream Team no havia estat tant forofa com ara.

I have always been sure of which my football team was. If someone had asked me when I was a child I would have answered at once: “Barça, of course!”. But, truth be told, since the “Dream Team” dissolved, I haven’t been that much of a hooligan … until now.




La meva nova afició va començar fa dos anys quan me’n vaig anar a “viure” una petita temporada a Londres.. buscava alguna cosa que em recordés a casa meva i vaig trobar que un grup de catalans que vivia allà es reunia a un bar genial per veure els partits del Barça. S’ha de dir que era al·lucinant estar a Londres envoltada de catalans en un petit vaixell al mig del Tamesis que es deia Bar&co tot menjant entrepans de pernil, bevent estrella i veient al Barça.

My new “hobby” started two years ago, when I lived in London for a short period of time.. I was looking for something that reminded me of home when I found a group of Catalans who lived there and met to watch the Barcelona matches. I must say it was amazing to be surrounded by Catalans in London, in a bar called Bar & Co, which was located in a small boat in the middle of the Thames.  We used to eat ham sandwiches, drink Estrella Damm and watch the Barça games.




El meu amigurumi d’aquest equip tant genial no podia ser d’algú més que del Messi. Francament per mi és el millor jugador... les coses que pot arribar a fer al camp són increïbles, canvia completament els partits i sempre deixa una mica del seu toc especial quan surt al camp. S’ha de dir que també li ajuda una mica a pujar al meu “ranking” ser un noi moreno i argentí.

My new amigurumi couldn’t be anyone but  Messi. Frankly, he is the best player in the world for me. The things that he can do on the field are amazing; he completely turns the matches around and always leaves some of his special touch. I should also say that his brown hair and the fact that he’s Argentinian helped him climb a few positions in my own ranking.




Aquest cap de setmana he acabat aquesta creació i me l’he emportat a fer una petita sessió fotogràfica amb el Dino, la mascota de la classe de la meva escola bressol, que aquest cap de setmana li ha tocat venir a casa meva. Hem estat dinant a la terrassa, tot observant la sagrada família i prenent el sol a les butaques.

I finished this creation last weekend and we went on a small photo shoot with Dino, the pet of my kindergarten class. Every weekend, Dino goes to a children’s house and today was my turn. We had lunch at the terrace, looking at the Sagrada Família and sunbathing on the deck chairs.




La sorpresa especial d’aquest amigurumi és que sota la equipació del barça, i per no desmerèixer la seva gran nacionalitat porta l’equipació d’argentina.. vaig pensar que seria un bon toc ja que ell sempre ha estat molt orgullós de la seva “pàtria” i crec que (en el meu cap tot és possible) si ell pogués veure aquest nino-homenatge li agradaria molt.

And finally, the special surprise of this amigurumi is that under the official Barça equipment he is also wearing the Argentine national clothes. I thought it would be a nice touch since he has always been very proud of his "homeland" and I wish (in my head everything is possible) that if he could see this “doll-tribute” he would be happy and proud.

diumenge, 9 de juny del 2013

Un pastís de la Cerdanya i cupcakes a joc… - Cerdanya’s cake and matching cupcakes

El meu primer encàrrec “real” ha estat aquest preciós pastís amb cupcakes a joc. Ha estat també el meu primer pastís de dos pisos així que em va fer molta il·lusió posar-me a fer-lo i poder practicar amb els pilars.

My first “real order” has been this beautiful cake with matching cupcakes. It was also my first two layer cake so I was really excited to get to do it and practice with it.

 

La veritat és que l’he pogut fer bastant al meu gust, em van demanar que el tema principal fos la Cerdanya i que després elegís jo mateixa com preferia que anés tot. Creativitat de l’artista. Em van dir. He pogut experimentar amb la glassa real, el fondant de colors, la xocolata de modelar, els talladors de formes i el modelatge propi. Poc a poc vaig afegint noves tècniques als pastissos perquè aquests surtin més bons i espectaculars.

The truth is that I had designed this cake to my liking. I was asked that theme was to be related to the “Cerdanya” but that I could choose anything related that I liked. Artist creativity, they said. I've been experimenting with real glasse, fondant, modeling chocolate, cutters... I’m slowly adding new techniques to make these cakes taste better and look spectacular.


 
Un dia aconseguiré que els meus petits hobbies semblin professionals... Vigileu blogeras ! que aquí arriba Handmade by Nita! Jejejejej

One day my little hobbies will seem professional ... Watch bloggers! Here comes Handmade by Nita! Jejejejej

dimarts, 28 de maig del 2013

Puff

M’agrada provar coses noves, buscar patrons i omplir la casa de materials i estris varis.

I like trying new things, finding patterns and filling the house with  different kinds of materials and equipment.
 
Per tot això vaig decidir començar amb el ganxet XL i el trapillo. La meva germana es va demanar un puff per reis i vaig aprofitar per iniciar el meu primer projecte.
Therefore I decided to start crocheting with cotton cord and XL crochets. Last Christmas my sister asked for a puff and I decided to make it my first XL Project.


Després de buscar molt per internet vaig trobar aquest preciós patró per internet a la pàgina : (http://www.pickles.no) Ha estat tot un repte però després de fer molt ganxet, cosir una funda a màquina i omplir-la de boletes de porexpà vaig aconseguir que el resultat fos tal com m’havia imaginat.
After an extensive search on the internet I finally found this amazing pattern:  (http://www.pickles.no) It was quite a challenge, but after hours of crocheting, sewing and a big battle with polystyrene balls I finally ended this amazing Project.


Ara estic treballant en un altre puff per a la meva casa.. i poc a poc vaig millorant la meva tècnica. Espero començar nous projectes amb ganxet xl i trapillo.. aquest estiu podeu esperar noves cosetes... quines ganes!

I liked it so much that I’m currently working on a new puff for my own home… I’m slowly improving my XL technique and I would like to start new projects this summer… maybe some beach bags or something similar?

divendres, 24 de maig del 2013

Happy Birthday to me!

La meva família té la especialitat en néixer tots alhora o amb pocs dies de diferència, la veritat és que quan arriben les èpoques dels aniversaris et passes el dia telefonant a un o altre i pensant en quin pastís els pots fer a cadascú..
La sorpresa va ser.. que al arribar el setembre se’m va comunicar que m’havia de fer el meu propi pastís d’aniversari!! (i jo que em pensava que me’n lliurava de un!!) però com que el dels meus dos cosins i el de la meva àvia havien estat feia molt poquet vaig decidir que en faria un conjunt per tots 4! (veieu què pràctica?)

Being born in the same day or week is very common in my family. When the “birthday period” arrives you have to remember to phone someone every day. Last September I turned 28 and four days before my mum told me that I had to make my own birthday cake… like I said before, most of my family birthdays come together. So I made this cake not just for me, but for my two cousins and my grandmother too… (I’m practical, right?)


A mi m’agraden els pastissos senzills, blancs i amb detalls per sobre. Em fascinen els que són una mica “vintage” decoracions en blanc i negre, vermelll... i sempre havia volgut provar els “stencils”. Cal dir, però, que com no tenia els materials necessaris em vaig haver de “apanyar” amb el que tenia, i és que es veu que les coses de scrapbook també es poden utilitzar en la pastisseria!!
El que em va costar més van ser les figures humanes, mai se m’han donat del tot bé.. els pocs cops que ho havia intentat sempre havien acabat sense cap, desproporcionats o alguna cosa semblant! Però al final me’n vaig sortir, les figures tenien un aire als clicks del playmobil amb els que de petita tenia una gran obsessió (i de gran també ;-) )  i a més cada figura s’assemblava al seu homenatjat.
La meva àvia, que és la autèntica creativa de la família últimament es dedica a la pintura, es nota? El meu cosí gran és el bomber, el meu cosí “petit” el modern i finalment jo, que últimament estic més reivindicativa que mai.

The main idea was to make a simple cake. White fondant, vintage, red, Black...  I had always wanted to try stencils. At first I didn’t had all the equipment to do it but then I discovered that the scrapbook material could be useful in the kitchen too.
The human figures where my worst nightmare. I had always struggled to make them. They always ended with enormous heads or big fat bellies… Oops!I decided to made them like playmobil toys, because I’vealways loved them.
My grandma is quite an artist and I made her like a painter, my older cousin is the firefighter and my younger cousin is the modern skater... and finally... I’m the one who is with the yellow t-shirt defending the public nursery school rights.



A tothom li va agradar molt el pastís i ens vam sentir orgullosos d’estar representats en el pastís.. el vaig fer de massa de iogurt de llimona, amb buttercream de xocolata blanca i melmelada de gerds per dins, ganatxé de xocolata negra per fora i cobert del famós fondant. Així que... nyam nyam!

Everyone loved the cake and it only lasted for 10 minutes... my family was very proud to be represented on the cake. It was made of lemon yogurt cake, white chocolate buttercream, berry jam, dark chocolate ganatxé and fondant... yummy!
 
 
 

dimarts, 21 de maig del 2013

Un ós encaputxat per la Jana i la Mireia … Hooded bears for Jana and Mireia

Quan busco patrons de gorres per internet de tant en tant m’enamoro d’alguna pàgina i no paro fins que aprenc a fer-lo.. això m’ha passat amb aquest gorro.

Sometimes, when I look for new hat patterns on the internet I fall in love with one. And I search and search until I find the way to do it. That was what happened with this bear hat.


 El vaig trobar navegant per Etsy de la pàgina de “The Velvet Acorn” vaig veure la foto de la nena rosseta amb el  barret/caputxa d’ós i de seguida vaig pensar que a la Jana li quedaria molt bé. Així que vaig comprar el patró i em vaig disposar a fer-lo.

I founded it surfing Etsy. but it comes from the web page “The Velvet Acorn”. I saw a photo of a blonde little girl wearing this hat/hood and I thought it was perfect for Jana. So I bought the pattern and I made it for her.



La meva amiga Mireia el va veure i de seguida se’n va enamorar.. el vaig fer també per adult.. però a aquest li vaig treure les orelles.. (sempre es poden afegir després..).

My friend Mireia saw a photo of this hat and she also fell in love with it. So… I made an adult version of it but without the ears (you can always add the ears later if you want to). It was just perfect. 



El que m’agrada més d’aquest model és que tant el pots fer servir de coll només (i queda guapíssim) com aixecar la caputxa i utilitzar-lo de barret per els dies que fa més fred. És elegant i queda molt bé amb moltes coses diferents. Estic molt contenta amb els resultats i em sembla que la Mireia i la Jana també.

What I like most of this pattern it’s that you can use it as a neck scarf (it looks really well just like that) or you can use the hood and wear it like a hat when it’s colder. The result is quite elegant and it can combine with many different clothes. I’m really happy with how it looked on Mireia and Jana. Great presents for them!

dissabte, 27 d’abril del 2013

Sant Jordi, la Princesa i el Drac - St George, the princess and the dragon


I finalment, per acabar la setmana de sant Jordi aquí teniu la llegenda de sant Jordi representada per els meus estimats “models” tot portant barrets especials per aquest dia. Ja estic començant a planejar què faré l’any vinent..

And finally, to finish the St. George week here you have  the legend of St. George represented by my dear "models" all wearing hats for this special day. I'm already starting to plan what I will do next year… the bottom of the page you'll find an English version of the legend.

 LA LLEGENDA DE SANT JORDI:
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire.



El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
 
 
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
 


Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar.



 
De cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar.



De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai. Roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.




(conte extret de: http://www.totcontes.com/contes-classics/4/la-llegenda-de-sant-jordi)


THE LEGEND OF SAINT GEORGE

Once upon a time there was a small village with a big castle. The village was quiet. It was in the mountains. The castle was big. In the castle lived the king and a princess. The princess was pretty. A dragon arrived at the village. The dragon had big eyes, big nose and big mouth. The dragon was very strong and bad. It had long tail and big ears. The dragon was dangerous and he was hungry. He wanted to eat the princess. The princess was scared. Saint George arrived at the village. He was brave, he was a knight, he came to kill the dragon. Saint George fought the dragon. He killed the dragon. From the dragon's blood grow a red rose. Saint George gave the red rose to the princess.


 

dimarts, 23 d’abril del 2013

Avui és 23 d’Abril – Today is April 23th

Avui és 23 d’Abril i he tornat a ser aquella noia que fa regals per intentar que la seva il·lusió per aquesta data arribi a tothom.
Today is April 23th and I have been the girl who makes gifts to try that her enthusiasm for this date reaches everyone.


 
M’agradaria presentar-vos les meves noves galetes. St Jordi, la princesa i el Drac mai han estat tan dolços ni tan bons..

I will like to introduce my new cookies. St. George’s sword, the Dragon and the Princess had never been as sweet nor as good…


No sé perquè fa molts anys vaig decidir que aquest seria el meu dia preferit de l’any. No sempre ho aconsegueixo.. a vegades les coses no resulten com m’esperava i m’acabo desil·lusionant.. però si és així.. penso tornar-ho a intentar l’any que ve.. i és que.. potser del que es tracta és de no perdre la il·lusió.
Many years ago I decided that this would be my favorite day of the year. However it isn’t always... Sometimes things do not turn out as I expected and It’s just disappointing... but when it is like this... I try it again the next year … maybe the finality of this day… it’s just to not lose hope.
 


Avui és 23 d’Abril i espero que tots ho hagueu passat tan bé com jo.

Today is April 23th and I hope you all had a great day