Anar d’escola en escola realitzant substitucions com a mestra la veritat és que ha estat una mica pesat però a la vegada m’ha ajudat a conèixer moltes persones i maneres de fer. Una d’aquestes persones que he conegut aquest any va ser la meva bona amiga Cristina. Un dia quan anàvem amb la Cristina per el nostre barri (que ara som pràcticament veïnes) em va ensenyar una merceria molt xula que de seguida ens va inspirar.
Vam veure una espècie de pissarra feta amb tela i perfecte per posar al
bolso.. així que de seguida vaig pensar en la meva altre amiga Susana i la seva
filla Roser.
La Roser, la Susana i jo sempre anem a berenar a una cafeteria. A mesura que
la petita es va fent gran (Evidentment) explora més i es “mou” més també..
jejeje.. així que al veure les pissarres portàtils vaig pensar que seria una
bona idea portar-ne un dia una. Potser així ella podia pintar i nosaltres
posar-nos al dia?
Poc a poc he anat recopilant tots els materials. La tela plastificada dels
micos la he comprat a una botiga genial que es diu “doudou” al clot. La tela de
pissarra la he comprat a “fet a mà” del costat del mercat de sant antoni. La
cinta de viès la he aconseguit a “lolabotona” del meu barri... etc...
De moment encara és una prova perquè sé que he de millorar molt. Col·locar
la cinta al voltant ha estat molt difícil. I cosir-ho encara més. No me’n acabo
de sortir perquè quedi bé per les dues bandes... la veritat.. em temo que hauré
de practicar molt.. i no descarto apuntar-me a algun curs aquest any. Fins ara
he pogut fer-ho tot de manera autodidàctica però començo a complicar-me la vida
(sola, ho sé...) i hi ha coses que potser seria millor que algú m’expliqués...
Aquesta primera
prova, evidentment, la he regalat a la Roser.. espero que no li importi gaire
que la faci servir de conill d’indies... jejejeje.. a la seva mama segur que
no... J
.JPG)
.JPG)
.JPG)