dilluns, 29 de juliol del 2013

Amb B de Bernat i P de Pocoyó

Sembla mentida que ja faci un any que vaig fer el meu primer pastís de fondant. Els cupcakes van començar una mica abans.. però els pastissos van arribar al mateix moment que el Bernat.
 
I can’t believe it’s already been one year since I made my first fondant cake. Cupcakes started a bit earlier... But cakes arrived at the same time as Bernat.

 
Aquest any per celebrar-ho li he volgut fer un altre.. i aquest cop ell ha pogut gaudir-lo una mica més.
As a celebration I wanted to bake another one for him, so this time he could enjoy it a little more.
 
Com sempre triar el tema ha estat difícil.. com no em decidia la part de sota està dividida en dos parts.. si el mires per un cantó el motiu és més marítim..  i per l’altre molt més automobilístic.
As always, choosing the theme was a bit hard. I couldn’t decide, so I made it two-sided. One side has a “maritime theme” and the other one an “automobile theme”.
El que li va agradar més, però, em sembla que va ser el Pocoyó de sucre que estava a dalt de tot.. pobret... no va durar gaire... ara ja puc començar a planejar quin serà el seu pastís dels dos anys.. juasjuasjuas
What he liked the most, though, was the sugar-made Pocoyó on top of the cake. Poor thing didn’t last long! Now I can start planning his next birthday cake!
 

dimecres, 24 de juliol del 2013

La miniVanessilla se’n va en moto - “MiniVanessilla” rides away

Les modes americanes ens han envaït. Els cupcakes, macarons, cake pops i les cookies han inundat la nostre cuina. El scrapbook i el decopatch els nostres armaris. I finalment les baby showers i els diaper cakes les nostres habitacions infantils... M’ENCANTA!! Jajaja

We are surrounded by American trends. Our kitchens are stuffed with cupcakes, macaroons, cake pops and cookies. Scrapbook and Decopatch have invaded our closets. Baby showers are so much more common, and there’s a diaper cake in every new-born’s room. I LOVE IT!


 
Doncs sí, no era una crítica, em declaro completa i obertament fan de totes aquestes “modes” que no em deixen navegar lliurament per casa perquè no paro de xocar amb capses de materials.

Les “baby showers” m’agraden molt. Crec que és una bona manera de celebrar l’arribada d’un nadó. Els regals ajuden a que la “nova família” no hagi de fer front a una despesa econòmica tant gran per adaptar-se al nou nen/a i la festivitats de la diada recalcarà les emocions positives que envolten un embaràs demostrant a la mare que no està sola en tots aquests canvis que arriben.

As you can see, it wasn’t a complaint. I am an absolute fan of all those trends that won’t let me move around my house because it’s packed with material boxes. I love baby showers. I think they’re a great way of celebrating a baby’s arrival. Presents economically help the “new family” and the party is all about making the parents aware they’re not alone against all the upcoming changes.

 
Vaig decidir crear els Diaper cakes com un regal comunitari, una cosa per regalar entre varies persones a la família que espera i que alhora els sigui molt útil. I és que.. què més pot necessitar aquesta família que bolquers.. i molts bolquers? Fer-ho en forma de moto només és posar-hi una petita “guinda” al pastís.

I decided to create diaper cakes as a communal presents. A few people can contribute to the present and it is very useful for the future parents. What will they need more than diapers? Making it in the shape of a motorbike is merely a final touch.
 
 
En els meus pastissos sempre apareixen coses de Handmade by Nita. En aquest cas la moto porta: una manta polar, un agafaxumets, unes sabatetes, un biberó d’aigua, un pitet de babes i un pitet normal. I clar... 24 bolquers i una super-estupenda matrícula personalitzada de goma eva!.

All my diaper cakes include Handmade by Nita products. In this particular case, the motorbike includes a blanket, a dummy holder, a pair of shoes, a water baby bottle, and two bibs. And, of course, 24 diapers and a personalised number plate made of EVA.

 

diumenge, 21 de juliol del 2013

Una tarta de galgo andaluz – A Greyhound cake

Fa poc va venir a sopar a casa el novio de la meva germana. Com que estem en plena operació biquini em va fer una mica de pena que tot el que mengés, per molt que estigués bo.. fossin plats a base de verdures i carn de règim... així que vaig decidir fer un petit pastís per tal de  compensar les penes alimentàries...
A few weeks ago my sister's boyfriend came over for dinner. Since we are in full “summer operation” almost all of our dishes where made of vegetables and diet meat… so I decided to make a special treat for him and my sister...



He de dir que em vaig portar molt bé. Vaig fer el pastís i ni en vaig menjar. Tot hi que he de confessar que no sóc molt dolça ni llaminera en aquest sentit... em va costar bastant no posar el dit damunt la xocolata desfeta quan estava preparant la buttercream.. mmm... de fet.. encara tinc una mica de xocolata blanca a la nevera que em va sobrar i cada dia me la miro amb molta cara de pena.. però he de aguantar!!! A part del pastís cal dir que el millor de la velada va ser el vi.. i si.. el vaig provar.. com no ho havia de fer quan me l’havien portat en el meu honor? Heu vist quin nom té? J gràcies!!!

I must say that I behaved: I made the cake but I didn’t even taste it. I’m so proud of myself... ok, that’s not entirely true.. I dipped my finger in the white chocolate while I was preparing the frosting…  Apart from my cake, I must say that the best of the evening was the wine... they just bought it in my honor… Have you seen its name?


Fer un pastís per algú que no és el seu aniversari és una mica complicat.. més que res.. que .. quina temàtica fas? Jejeje.. vaig decidir preguntar a la meva germana i ella em va donar grans idees.. complicades de fer.. però imaginatives.. s’ha de dir. Al final em vaig decidir per la temàtica dels galgos.. i és que.. a mi també m’agraden molt els gossos... sempre he viscut amb algun animal de companyia i quan no en tinc sento que em falta una part de mi.

Sometimes, when you have to make a cake for someone who isn’t celebrating anything, finding the “theme” becomes difficult. I asked my sister and she gave me two options: wine or greyhounds. I chose the most difficult to make. Those magnificent dogs! I always had pets (a bird, a dog, a cat, a rat, a rabbit, turtles, fishes, etc.) and now that I live without one I’m feeling really strange, like there’s something missing in my home… or in myself.

 
El pastís és en forma de os. Està fet a base de pastís de iogurt de maduixa, buttercream de xocolata blanca i melmelada de maduixa. La cobertura és de fondant. Blanca per dalt, amb la bandera d’Andalusia al voltant i amb un bonic galgo de fondant de gust de xocolata a dalt.

The cake is in the shape of a bone. It is made ​​of strawberry yoghurt cake, white chocolate buttercream and strawberry jam. The coverage is fondant: white on top, with the flag of Andalucía all around and a beautiful greyhound on the top.

 

dimecres, 17 de juliol del 2013

Londoner Doll

Com molts ja sabeu les tres ciutats de la meva vida sempre han estat Londres, Nova York i Barcelona. Sempre he pensat que acabaria vivint en una d’aquestes tres així que totes tenen una part molt important del meu cor en elles ;-)
Així que, potser era el destí, que la meva primera nina acabés a Londres. Així com a mínim sempre hi haurà una part de mi a allà. Només em falta enviar-ne una cap a Nova York.. algun voluntari?

I always thought that I would end up living in London, New York or Barcelona and for that reason I will always have a special place in my heart for this amazing city and their habitants. My first doll now will live there... Is there any volunteer to take another one to New York? (You can take me, too!)
 
 
 
Aquest nou “amigurumi” acaba de destapar la capsa dels trons i és que de cop em veig envoltada de idees de nines, complements, gorres a joc amb gorres per adults i milions de projectes més... ah!!! El meu cap i mans no donen a l’abast amb tanta cosa!!
My hands are getting antsy; this new doll has opened a new world for my amigurumis. I just want to spend all day crocheting new dolls, hats, dresses and another complements. I think I’m getting a little crazy about all of this!! Ahh!!!


 
Espero que estigueu preparats per regalar nines i ninos a tot quisqui perquè jo estic segura que estic preparada per fer-les! Quines ganes de provar de fer mini-persones, mini-messis i mini-annes!! Uuuuoooo!!! Al Ramón ja el tinc completament enamorat... però pobret.. em sembla que la “londoner doll” se li queda una mica gran... snif snif..

I hope that everyone is as ready as I am to give dolls to everyone because I’m sure I’m ready to make them. Ramon has also fallen in love with the doll, but I think that this “Londoner doll” is a little big for him… snif snif… what do you think?
 
 


(aquesta entrada com podeu veure la vaig escriure ja fa un temps però encara no l'havia publicat... des de llavors ja he fet algunes nines més.. inclòs el mini-messi.. jejeje... però continuo tenint ganes de fer-ne moltes més... així que només cal que demaneu!!!

(as you can see I wrote this post some time ago but I hadn’t posted it yet ...  this was my first doll and since that I've done some more.. including mini-messi .. hehehe ... but I must say that I still have the desire to create more ... so.. just ask!)