Roser

Aquí arriba el tercer amigurumi, i no per això menys important... i és que.. la princesa de la casa es mereixia també tenir un gran company! Així que us presento la primera amigurumi de la col·lecció: l’elefanteta Roser.

Com ja heu pogut veure els noms sempre van relacionats amb alguna persona del meu entorn, que és per qui en general (de moment ;-) ) van la majoria de les meves creacions. Aquesta va anar a parar a mans de la Roser, la filla de la meva gran amiga Susana i per la que vaig començar a teixir (recordeu les primeres sabatetes?)

El patró també és una barreja de mil patrons que he anat trobant per els llocs i la veritat és que em sap greu admetre que no sé exactament de quins ho vaig treure.. així que no puc posar gaires referències (ho sento!). De moment és l’últim amigurumi que vaig fer.. així que espero posar-me mans a la feina i d’aquí poc fer-ne més... però tranquils! Em queden moltes altres creacions que penjar abans de posar-me el dia!!

El pastís que no s’acabava mai

No tinc consciència de cap moment en la meva vida en que la Mireia i jo no haguem estat amigues. Ens vam conèixer a l’escola de infantil i primària i .. amb els nostres alts i baixos (com en totes les relacions) la nostre amistat ha aguantat l’institut, les respectives carreres i ara “l’entrada a la vida adulta”. Així que aquest agost passat quan va arribar el seu aniversari no vaig dubtar ni un moment en posar-me mans a la “massa” i fer el seu pastís d’aniversari.

El que no vaig comptar.. però.. és que era agost.. i justament a Barcelona, aquella setmana.. estàvem passant una “onada de calor” bastant impressionant. Així que el que anava a ser un pastís.. normalet.. va acabar sent una autèntica odissea amb una Anna maleint a qui va inventar el fondant i a bastantes persones més....

Al final però, el resultat va estar molt bo.. va ser aquí on vaig introduir també el ganaché de xocolata negra per cobrir el pastís del fondant i també vaig afegir-hi quatre cupcakes (de cava i gerds) simbolitzant 4 pilars que trobo fonamentals en la Mireia i en la nostre amistat.

El sol va per Vilanova, que és a on viu ella i el que estima en bogeria. El símbol de Nova York és la nostre gran ciutat, ella hi ha aconseguit viure durant un temps.. i jo no descarto anar-hi en un futur... la samarreta del barça, Bueno, la samarreta del Messi va per .. no crec que calguin explicacions... i finalment la flor.. perquè la Mireia sempre serà la meva amiga Happy Flower i és que.. encara que passem per temps difícils sempre m’ha agradat la teva positivitat, energia i fashionabilitat J

Les bufandes són massa llargues

Si, les bufandes són una mica massa llargues, com a mínim per a la meva paciència.. jejeje.. així que de moment el que he anat creant ha estat alguns colls.

El primer el vaig fer com un encàrrec per la meva amiga Laura. Vam anar juntes a comprar la llana i vam trobar aquest color lila tant bonic. Després em va deixar llibertat per experimentar i crear al meu gust.

Vaig acabar fent-lo amb agulles circulars i seguint un esquema similar als escalfadors el vaig teixir amb trenes per donar-li una mica més de “vidilla” el resultat he de dir que m’agrada bastant i a la Laura li fa un bon servei.. així que... encàrrec satisfet J

El segon coll està fet a base d’un patró de la gran botiga de llanes http://www.ifil.es/  Aquests reis em van portar moltes llanes i també aquest patró.

He de dir que la final me l’he acabat quedant jo.. així que... ja podeu veure la meva foto i coneixem aquells que no m’heu vist mai... jejeje.. sempre va bé posar una cara a les paraules no? El coll abriga un munt i la veritat és que em va perfecte per anar en moto...

Buffa el vent!!! Bfffffff (primera part)

Quan va arribar l’hivern i va bufar el vent Handmade by Nita es va posar a treballar.. així que per adult tenim també uns quants models de gorra.. porten el nom de la primera persona per les que els vaig crear.. i és que per molt que des d’aquell moment n’hagi creat bastants més de diferents colors tot comença amb una petita idea i molta paciència:

Montse’s hat: anant de compres amb la meva amiga Montse vam veure unes boines que ens agradaven a les dues, vaig intentar després reproduir-les en llana. Tot hi que em va costar bastant adaptar el patró que vaig trobar per internet al final el resultat em va sorprendre. És un barret una mica més complicat que la resta de crear.. però un cop acabat queda molt bonic. La inspiració la vaig agafar de la fantàstica web: http://www.tejiendoperu.com/

Susi’s hat: quan la meva mare se’n va anar de vacances a l’Argentina (quina enveja!) vaig decidir fer-li una gorra perquè no passés fred. Modificant una mica els patrons que ja tenia em va sortir aquesta fabulosa gorra, que després també he creat per noi. Queda molt bonica posada i la veritat és que abriga un munt.

Nita’s hat: aquest el vaig crear aquest hivern per mi.. en vaig fer la versió més primaveral per a nens i a partir d’aquell el vaig ampliar a adult. He de dir que m’ha servit molt! Ha estat un gran regal de reis per a tota la família ;-)

En "plan" professionals

Quan una ha de fer un pastís d’aniversari per algú i es posa a pensar en què fer-li la veritat és que o li venen cinquanta idees o cap. De tant en tant em poso a navegar per el google, poso “fondant cakes” en el buscador i agafo idees per algun dia fer-lo. Així és com vaig trobar la inspiració per els meus següents dos pastissos. Els he unit en el mateix post perquè encara que semblin molt diferents, en el fons... la inspiració és semblant.. i és que els dos es van crear amb la professió de les dues “cumpleañeres” en el cap.

 

Per començar m’agradaria presentar-vos el pastís d’aniversari que vaig realitzar aquest passat desembre per la meva germana. Ella és una gran pediatra i per això quan vaig veure un pastís fet com una bata de metge per internet de seguida vaig pensar en ella. El pastís va anar creixent i he de dir que a part d’alimentar a la meva petita família va acabar alimentant també a bona part dels seus companys de feina..

 

 

El següent pastís el vaig realitzar amb la gran ajuda d’una bona amiga i la veritat és que vaig descobrir que treballar amb algú al costat sempre fa les coses molt més agradables. Vam formar un bon tàndem, ensenyant-los la una a l’altre els petits trucs que sabíem fer i aportant creativitat i idees que es van acabar conjuntant molt amablement. La Laura i jo vam realitzar un pastís per la Mercedes que ha treballat durant molts anys deixant immaculades moltes cases que sense ella reconec que estarien ratllant... potser millor no dir-ho. 

El famós mussol I el seu amic lladruc.

En general es pot dir que sóc una noia bastant formal, fiable, tranquil·la. Normal.. però cal dir que de tant en tant se me’n va la olla. Em venen idees al cap i no descanso fins que no les porto a terme. Una d’aquestes idees va ser fer gorres per als  “nous petits de la casa” i com faig quan se’m posa alguna cosa al cap vaig obrir el google i vaig començar a investigar.

El primer model que em va fascinar  va ser el barret del mussol, inspirat en http://www.daisycottagedesigns.net/ i que poc a poc començo a veure per tot arreu. Durant aquest hivern l’he acabat fent de diferents mides, colors i varietats però hagi estat per recents nascuts o per nens de 3 anys he de dir que ha estat el gran èxit del nadal.

 

Un altre “model” per a nen/a que he estat fent ha estat el del cadell de gos. El vaig realitzar inspirant-me en alguna foto d’algun barret que vaig veure per internet però utilitzant la base del mussol. Últimament també he estat creant més models diferents que espero poder postejar aviat.

Aquest últim també el vaig realitzar en llana més “adulta” per a la meva cosina. El vaig fer barrejant aquest model amb un barret d’adult que ja tenia i va ser un èxit el dia de reis.

Jan

El meu segon amigurumi ja va ser una mica més complicat, em vaig allunyar dels models que dictava el llibre i em vaig posar a investigar per internet... he de dir que entre uns i altres no estic segura en quin patró em vaig acabar inspirant.. crec que va ser una barreja de tots (com sol acabar passant en quasi tots els meus projectes)... la pregunta és... sabria repetir-ho si calgués?

La idea de fer un drac va sorgir de l’apropament de una gran data en el calendari... l’emoció que em suposa aquell dia sempre ha inspirat la meva creativitat i vaig decidir realitzar algun detall “a lo grande” per tal de celebrar-ho.. cal dir que en un principi havia de tenir una parella “especial”.. però un any més tard encara no m’he posat a idear com fer-lo... de moment.. el Jan.. s’haurà de conformar amb el Ramon.

Heu sentit bé. El meu drac es diu Jan. I és en honor al seu actual company. El drac va anar destinat al fill del meu cosí, i actualment viu a Jerusalem.. em fa gràcia que ja que no el puc veure gaire (els bitllets són molt cars i el concepte de la teletransportació encara no el domino..) pugui créixer tenint una petita part de mi.

Espero que us hagi agradat... i prometo que intentaré fer-li una parella per abans del proper 23 d’abril (Bueno.. o el següent)...

Per cert!!! Handmade by Nita ja té pàgina de Facebook!! L’he creada fa poquet i de moment vaig afegint fotos a mesura que apareixen en el blog.. però tots els models tenen més versions.. així que també les podeu mirar a allà! Poc a poc anem creixent nosaltres també!!

Mi segundo amigurumi ya fue un poco más complicado, investigué por internet y acabé mezclando los patrones del libro, de blogs y no sé de dónde más.. Intenté anotarlo todo para poder repetir el muñeco más tarde, pero como me pasa siempre, en algún punto me desvié.. así que la pregunta es… sabré repetirlo cuando alguien me pida un dragón? Jajaja! .. la idea del dragón como podéis suponer aquellos que me conocéis, me llegó a primeros de Abril al acercarnos al mejor día del año.. jejeje.. y es que por Sant Jordi cada año me vuelvo loca, me inspiro con la magia de ésa festividad y mi creatividad se dispara. Sé que a mi pobre dragón le falta su compañero de fatigas (St Jordi) pero prometo que algún día conseguiré ponerme a ello. A falta de él “Jan” trabó amistad con “Ramon” los días que pasó en mi casa. Sí, sí! Mi dragón se llama Jan, y es que es ahora Jan (el hijo de mi primo) con quien comparte sus batallas. Como actualmente viven muy lejos me reconforta saber que como mínimo hay un pedacito de mí allí en Jerusalén que los acompaña en sus noches y los ayuda a crecer. Espero que éste amigurumi os haya gustado.. poco a poco voy subiendo las fotos de mis “manualidades pasadas”.. espero ponerme al día pronto!.

Por cierto! Dos cosas: la primera es que supongo que os habéis dado cuenta que mis traducciones al castellano no son del texto literal… sino que siempre termino divagando, explicando lo esencial pero creando un poco de texto nuevo.. Así que para traducciones exactas utilizad el google translator del catalán al castellano que funciona de perlas!! La segunda: ya tenemos página de Facebook! No sé poner el link! Pero en cuanto lo sepa lo pongo junto al email!!! Nos vemos por las redes!!

Cupcakes màgics: el dia de reis

Confesso que als meus vint-i-vuit anys el meu “segon” dia preferit de l’any és el dia de reis. El 6 de gener! I no és per ser materialista, ni per els milers de regals ni res semblant.. sinó perquè avui en dia continua sent un dia ple de il·lusió, sorpresa i màgia. Gaudeixo de la meva família. Em nodreixo dels somriures esperançats dels meus cosins al obrir els seus regals (i ara dels seus fills també!). M’il·lusiono pensant què és allò que em sorprendrà més. I finalment, m’emociono al veure que un any més els meus hi són presents.

Aquest any he volgut aportar una mica del “handmade nita” en aquest dia tant especial.. així que casa meva es va convertir en un taller “il·legal” de cuina, llanes i barrets de nadal. Avui m’agradaria presentar-vos els cupcakes que vaig fer... com podeu veure n’hi ha molts.. i és que el meu 6 de gener és molt complert. Al mati esmorzo amb una família..  i al migdia dino amb la resta.

La idea la vaig treure de cookies paradise! I el seu blog fantàstic! Moltes gràcies per compartir les vostres idees i a alma’s cupcakes per les supereceptes que van alimentar a tota la meva família!

El rei Melcior (blanc) està fet amb una base de cupcake de vainilla, buttercream de xocolata blanca i fondant...

El rei Baltasar (negre) està fet amb una base de cupcake de xocolata negre, buttercream de xocolata blanca i gerds i fondant..

El rei Gaspar (ros) està fet amb una base de cupcake de cava i gerds, buttercream també de cava i gerds i fondant...

Confieso que a mis veintiocho años mi segundo día favorito del año es el día de reyes. No es por ser materialista ni nada por el estilo, sino porque ha día de hoy para mi sigue siendo una jornada llena de ilusión, sorpresa y magia. Voy de casa en casa rodeada de familiares, caras sonrientes y niños emocionados. Este año he querido aportar un poco del “handmade by Nita” a ésta festividad, así que mi casa se convirtió en un pequeño taller “ilegal” de cocina, repostería, lanas y gorros de navidad. Hoy me gustaría compartir con vosotros los cupcakes que realicé. Como podéis ver hay muchos (mí día de reyes es muy largo y lleno de familia) y están inspirados en el  blog de cookies Paradise (genial!). El rey blanco está hecho con una base de cupcake de vainilla con buttercream de chocolate blanco y fondant. El rey negro con una base de cupcake de chocolate (en polvo) negro, buttercream de frambuesas y chocolate blanco y fondant… y el rey rubio está realizado con una base y una buttercream de cava con frambuesas y fondant.. (recetas de Alma: Objetivo cupcake perfecto)