dimecres, 27 de febrer del 2013

Aprenent a tricotar… uns escalfadors em vaig muntar


Doncs si, cal dir que la meva entrada al món del teixir, les llanes i tot plegat va ser per la porta gran. En quan la meva super iaia Júlia (GRÀCIES!!) em va ensenyar les meravelles del “punto bobo” vaig començar a buscar patrons per internet i al cap de poc em dedicava a teixir-me uns escalfadors per passar l’hivern.

No va ser fàcil la veritat, passar del punto bobo a les trenes, els forats.. tot plegat va costar una mica.. però l’esforç he de dir que va valdre la pena.

Patró inspirat en: Bulky Cabled Legwarmers with Buttonsby Liat Gat of KNITFreedom.com. realitzat amb llana Katia azteca.



Sí, me gustaría remarcar que mi entrada en el mundo del tejer, la lana y todo el rollo en general fue por la puerta grande. Cuando mi super iaia Júlia (gràcies!!) me enseñó las maravillas del punto bobo decidí empezar a buscar patrones por internet y al poco estaba en plena faena tejiéndome unos calentadores para pasar el invierno.

No fue fácil, la verdad, pasar del punto bobo a las trenzas, agujeros, patrones… todo me costó un poco… pero hay que decir que el esfuerzo valió la pena.

El patrón está inspirado en los Bulky Cabled Legwarmers de Liat Gat. Recomendado!

dimecres, 20 de febrer del 2013

Una de lleons valencians…


Passar dels cupcakes als pastissos només era qüestió de temps... he de dir que des del primer pastís ja han passat 8 mesos.. i he anat millorant a base de intents i fondant.

El meu primer pastís va ser en honor al naixement del meu nebot-valencià.. i què és això us preguntareu.. doncs que va ser per el fill del meu cosí.. si si.. mai hauria dit que arribaria a ser valenciana ;-).

La base està feta a partir d’un “vanilla sponge cake” obert per la meitat i ben untat de “buttercream de xocolata blanca” i melmelada de fruites del bosc... la veritat és que la base em va quedar una mica massa eixuta i no estic del tot contenta amb el gust de tot plegat.. el fondant és molt ... sucre... i s’ha de buscar una bona combinació per tal que el resultat no acabi de ser del tot empallegós.. però per ser el primer intent va quedar prou “impressionant”.



El segon pastís ja va quedar una mica més elaborat. Vaig canviar la base del pastís per una simple coca de iogurt de llimona.. i cal dir que al sentir-me més còmode amb la recepta també em va acabar sortint molt millor... el vaig fer per l’aniversari d’un “Leo” amb el que a més.. me n’havia anat feia poquet de safari.. així que la selecció del model va ser ben fàcil ;-)



Recomano a tothom que s’endinsi en el món dels pastissos de fondant que navegui per els diferents blogs de pastisseria que hi ha a internet (objetivo cupcake perfecto és dels millors que he vist!) que miri uns quants programes del “cake boss” o de “ace of cakes”... i finalment que practiqui.. practiqui molt!!




Pasar de los cupcakes a los pasteles solo era cuestión de tiempo… ya han pasado 8 meses desde el primer intento y he mejorado gracias a muchos intentos y fondant. El primer pastel que hice fue al nacer el hijo de mi primo. La base la realice con “vainilla sponge cake” recubierto de “buttercream de chocolate blanco” y relleno de mermelada de frutas del bosque. El resultado no me terminó de convencer pero para ser el primer intento y sin haber recibido clase alguna tengo que decir que resultó bastante impresionante.

El segundo pastel lo hice para un “leo” con el que hace poco me fui de safari… para base utilice una coca de yogurt... y la verdad es que quedó más resultón. Recomiendo a todos aquellos que queréis hacer vuestros propios pasteles que naveguéis por internet ya que hay un montón de páginas geniales para aprender técnicas al respecto y también hay buenos programas de televisión de los que podéis coger ideas… animaos! Practicad... es como volver al cole a modelar con plastilina!.

dijous, 14 de febrer del 2013

En honor a un petit sapastre


Avui estic una mica trista. La meva feina, que tan m’agradava, està canviant. Les retallades ja són massa grans. Els nens i les nenes de la meva classe també retallen.. i ho fan molt millor.  


Per intentar alegrar-me una mica el final de la nit el meu post, però, anirà d’una cosa positiva. Del meu primer amigurumi, que el vaig dedicar a un nen que em va demostrar que de les situacions més difícils també era possible sortir-se’n. Va per tu Ramon, quan siguis gran espero que sàpigues que inclús en els temps que per tu van ser més difícils algú et va tenir en compte.

 
Amigurumi adaptat del llibre: “muñecos de ganchillo amigurumi” de Nelli Bolgert.

Ramon:



 
Hoy estoy un poco triste. Mi trabajo, que tanto me gusta, está cambiando. Los recortes son demasiado grandes. Me gustaría decir que los niños i las niñas de mi clase también recortan… y lo hacen mucho mejor.  Para intentar alegrarme un poco el final de la noche hoy mi post irá de una cosa un poco más positiva. De mi primer amigurumi, dedicado a un niño que me demostró que de las situaciones más difíciles también podemos salir. Va por ti Ramon, cuando seas grande espero que sepas que en tus momentos más difíciles alguien se preocupó por ti.

dimarts, 12 de febrer del 2013

Poca feina per tanta creativitat…


Fa poc vaig llegir un article on es deia que l’atur que en aquests moments estem patint ha fet aflorar la creativitat de la gent. Cada vegada hi ha més persones que al tenir més temps lliure i menys esperances de treballar en allò per el que han estat estudiant busquen alternatives per passar el temps.

Doncs si, he de dir que em sento identificada totalment amb aquest article. De fet, em sembla que no sóc tan original com em pensava i és que.. he de confessar que la fal·lera per aprendre a fer coses noves, a part de per altres motius, va venir per quedar-me sense feina i tenir MOOOOLT de temps lliure.. per sort ara de moment alguna cosa vaig fent... però continuo tenint més temps mort del que m’agradaria.. així que tranquils.. el blog continuarà creixent.

Avui toca una de pastisseria.. de cupcakes en concret (ho veieu com no en tinc res d’original?). com aquests són “antics” en posaré un remix de diferents coses que he anat fent.. quan em posi al dia ja posaré posts més detallats i amb explicacions de... com es va fer... jejeje.

Un regal per una barrufina
 
Un sopar de cosins amb postre remix especial
 
Un regal per una mama-oreneta, felicitats Natalia per aquest Aleix tan guapo!:
 

Hace poco leí un artículo en el que se decía que el paro que en este momento vivimos ha "ayudado" a  la gente a sacar su creatividad. Cada vez hay más personas que tienen más tiempo libre y menos esperanzas de trabajar en aquello para lo que se han pasado la vida estudiando. Por eso, buscan alternativas para pasar el tiempo. Pues sí, tengo que admitir que me siento totalmente identificada con las palabras de éste artículo, y es que de hecho, me parece que al final no soy tan original como había pensado. Tengo que confesar que mi ímpetu por aprender a hacer cosas nuevas también se deriva de una temporada en la que me quedé sin trabajo y tenía demasiado tiempo libre… por suerte ahora mismo trabajo algo más... aunque tranquilos, que aún tengo muchas ganas y tiempo muerto.. Así que el blog continuara creciendo.
Hoy nos toca un poco de repostería… de cupcakes en concreto (¿veis como no soy nada original?), como son un poco “antiguos” hoy postearé un remix de diferentes regalos/postres que he ido haciendo… cuando esté al día ya haré alguno más detallado con explicaciones de “como se hizo…”.


diumenge, 3 de febrer del 2013

Amb les agulles de la iaia.. unes sabates per la Roser


I can change the world

With my own two hands

Make a better place

With my own two hands

 
M’agradaria dedicar aquest nou inici a dues persones. Una fa molt poc que ha arribat i va inspirar aquesta primera creació. L’altre fa molt poc que ens ha deixat i ha estat la que m’ha donat les eines i el cor per fer-la possible.

Va per tu iaia Carmen, que amb la teva presència constant a les (nostres) agulles em vas ajudar a tenir la força per  teixir unes sabatetes a la petita Roser.

Sabatetes a partir dels patrons de les Saartje Booties: (http://www.ravelry.com/patterns/library/saartjes-bootees),
 
versió Roser: fetes amb llana (noro aya 8) i agulles del 3
 
Versió Otger: fetes amb llana (lanas stop algodon soft 210) i agulles del 2,5.
 
 
 
Me gustaría dedicar este nuevo inicio a dos personas. Una llegó a mi vida hace muy poco e inspiró esta primera creación... la otra nos dejó hace muy poco y fue quien me dio el corazón y las herramientas para hacerlo posible. Va para ti, iaia Carmen, que con tu presencia constante en (nuestras) agujas me ayudaste a tener la fuerza suficiente como para tejer estos zapatitos para la pequeña Roser. “Los zapatitos están creados a partir de patrones de Saartje Booties”