dijous, 14 de febrer del 2013

En honor a un petit sapastre


Avui estic una mica trista. La meva feina, que tan m’agradava, està canviant. Les retallades ja són massa grans. Els nens i les nenes de la meva classe també retallen.. i ho fan molt millor.  


Per intentar alegrar-me una mica el final de la nit el meu post, però, anirà d’una cosa positiva. Del meu primer amigurumi, que el vaig dedicar a un nen que em va demostrar que de les situacions més difícils també era possible sortir-se’n. Va per tu Ramon, quan siguis gran espero que sàpigues que inclús en els temps que per tu van ser més difícils algú et va tenir en compte.

 
Amigurumi adaptat del llibre: “muñecos de ganchillo amigurumi” de Nelli Bolgert.

Ramon:



 
Hoy estoy un poco triste. Mi trabajo, que tanto me gusta, está cambiando. Los recortes son demasiado grandes. Me gustaría decir que los niños i las niñas de mi clase también recortan… y lo hacen mucho mejor.  Para intentar alegrarme un poco el final de la noche hoy mi post irá de una cosa un poco más positiva. De mi primer amigurumi, dedicado a un niño que me demostró que de las situaciones más difíciles también podemos salir. Va por ti Ramon, cuando seas grande espero que sepas que en tus momentos más difíciles alguien se preocupó por ti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada