dimecres, 22 d’octubre del 2014

ANIVERSARIS ACUMULATS


Com la majoria de vosaltres ja sabeu.. o heu pogut veure durant aquest temps sóc una mica inconstant a l’hora de seguir les feines que faig.. no paro de fer coses HBN però després m’oblido de publicar-les. Tinc mil projectes al cap i després em costa acabar-los, la veritat...

 

Així que no és gaire sorprenent que m’hagi adonat que he realitzat molts més pastissos dels que he acabat publicant en aquest blog.. així que avui el post va dedicat a tots aquests pastissos que se m’han quedat aturats en el tinter però que en el seu dia van ser molt importants de celebrar.  

 

Començarem amb un pastís que li vaig realitzar a la meva mare.. jejeje.. com a privilegiada que és (per aguantar totes les meves aficions sense protestar gaire..) va poder agafar tots els meus llibres de cuina i pastisseria i escollir quin pastís li agradava més.

Va costar bastant triar-ne només un.. però al final es va decidir per un “pastís semifred de xocolata” del llibre “ les nostres postres d’assumpta miralpeix”.  

 

Aquest és un pastís “lastminute” que em van demanar que realitzés per l’aniversari de la Sara... tot hi quedar d’allò més minimalista la veritat és que té la seva gràcia per la senzillesa del conjunt... fa temps que havia vist aquesta manera de decorar de les banderetes i sempre ho havia volgut provar.. així que aquesta va ser una gran oportunitat.

 

El Keke ja fa temps que es va declarar fan dels pastissos de fondant.. i com  a bon cuiner que és he de dir que ara vol provar de fer-los ell.. així que jo l’animo ferventment!!! No sé ón trobaràs fondant ara que estas vivint a Irlanda però estic segur que per allà també en tenen.. mmm... sempre em pots invitar a anar per allà per així assessorar-te.. jejeje...

 

Com ja sabeu, la meva feina “real” és de educadora en escoles bressol... a allà faig de mestra (mare, animadora, actriu, psicòloga, mama de recanvi, traductora, dibuixant.. ) i de tant en tant també de pastissera. L’any passat en una escola on vaig estar el grup de grans havia de decorar u pastís normal per tal que s’assemblés a la mascota de la classe.. en la meva va ser tot un repte.. però crec que al final entre la xocolata, el fondant, les galetes i les gominoles ho vam aconseguir... si més no ens ho vam menjar ben a gust quan va estar acabat i exposat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada