Sant Jordi, la Princesa i el Drac - St George, the princess and the dragon

I finalment, per acabar la setmana de sant Jordi aquí teniu la llegenda de sant Jordi representada per els meus estimats “models” tot portant barrets especials per aquest dia. Ja estic començant a planejar què faré l’any vinent..

And finally, to finish the St. George week here you have  the legend of St. George represented by my dear "models" all wearing hats for this special day. I'm already starting to plan what I will do next year… the bottom of the page you'll find an English version of the legend.

 LA LLEGENDA DE SANT JORDI:

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

 

 

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

 

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar.

 

De cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar.

De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai. Roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

(conte extret de: http://www.totcontes.com/contes-classics/4/la-llegenda-de-sant-jordi)

THE LEGEND OF SAINT GEORGE

Once upon a time there was a small village with a big castle. The village was quiet. It was in the mountains. The castle was big. In the castle lived the king and a princess. The princess was pretty. A dragon arrived at the village. The dragon had big eyes, big nose and big mouth. The dragon was very strong and bad. It had long tail and big ears. The dragon was dangerous and he was hungry. He wanted to eat the princess. The princess was scared. Saint George arrived at the village. He was brave, he was a knight, he came to kill the dragon. Saint George fought the dragon. He killed the dragon. From the dragon's blood grow a red rose. Saint George gave the red rose to the princess.